Quan un bebè ja s’aguanta assegut i té prop seu una panera dels tresors ben assortida, ell mateix tria allò que més l’interessa entre l’amplia diversitat d’objectes que se li ofereixen per manipular. Desenvolupa i perfecciona la coordinació ull-má-objecte i l’habilitat de manipulació. Selecciona sense dubtar, i actua amb interès: agafa, fa moviment amb la boca, llepa, mastega, sacseja, pica dos objectes i se’ls passa d’una mà a l’altre. Busca i rep estímuls de molts diversos objectes segurs, que, a través del tacte, el gust, l’olor, el so, la vista i el moviment corporal, li ocasionen un creixement ràpid del cervell.
Tot l’organisme s’implica en una activitat de concentració acompanyada de moviments enèrgics dels dits dels peus i del peu sencer, i de vegades bavejant amb respiració ràpida i fent sons preverbals, com petits crits, petites entonacions.
L’infant pot mantenir concentrada l’atenció en aquest joc durant una hora o més i sovint, agafa una vegada i un altre, el seu objecte preferit. També pot ocupar-se de la resolució d’un problema, quan un objecte li interessa, per exemple una pedra gran, massa difícil d’agafar i poder aixecar fins a la boca amb una mà, el que fa és primer posar una mà i després agafar-la amb les dues.
Es important que la panera que s’ofereixi als infants sigui rodona i de base plana, amb un diàmetre de trenta centímetres perquè el colze del nen s’hi recolzi còmodament i no es bolqui. Es millor posar-la al costat dels infants que no pas al davant, per tal de facilitar-los l’acostament als objectes.
La panera dels tresors conté uns setanta o vuitanta objectes. Cap dels objectes és una joguina comprada i no en hi ha cap de plàstic (sobre el tema de l’ús dels plàstics, Greenpace va fer una recerca el 1997). Cal vetllar l’estètica; s’ofereixen “tresors” i d’un tresor s’espera que sigui bonic i atractiu. Els objectes que s’ofereixen possibiliten el desenvolupament dels sis sentits: vista, oïda, olfacte, gust, tacte i moviment cinètic (l’infant veu o sent, però fins que no es mou per agafar una cosa no la coneix bé).
L’infant no tindrà dificultat per fer la selecció. I aquesta capacitat de triar posa les bases per a la vida moderna, on cal decidir constantment què refuses i amb què et quedes de la immensitat d’estímuls que tenim a l’abast; pensem amb Internet.
La supervivència dels trilions de cèl·lules cerebrals d’un infant depèn de gran manera de la qualitat dels estímuls que els arriben.
Tot i saber-ho, les persones adultes actuem moltes vegades en sentit contrari, prohibint als infants que toquin, que es moguin, en definitiva que rebin estimulació. Volem realment que sobrevisquin aquestes cèl·lules?
Els bebès, quan es troben en aquesta situació, desenvolupen intercanvis animats els uns amb els altres i deixen entreveure les seves diferents personalitats.
La comunicació entre ells s’expressa de quatre maneres:
1. Intercanvi de mirades i observació prolongada amb atenció expectant per allò que fa l’altre infant.
2. Sons preverbals.
3. Intercanvi d’objectes i forcejament per obtenir-los.
4. Contactes mutus.
Són també quatre maneres que cada infant utilitza com a eina de comunicació amb els adults de la seva confiança.
Com a contrast, nens i nenes d’aquesta edat, filmats en un orfenat de Trieste el 1954, nens mancats de cura maternal, no desenvolupaven cap contacte amb els altres infants asseguts al seu costat.
Quan s’utilitza la panera es important la presencia de l’adult i la seva accessibilitat per a l’infant. La persona adulta no ha de tenir, però, una intervenció activa.
Aquesta actitud val tant a casa com també per a un grup de bebès en una escola bressol, en la qual fa necessària una zona tranqui-la, on no puguin ser destorbats pels infants mes grans.
La presencia tranqui-la de l’educadora conté el neguit dels infants quan s’acosta a coses desconegudes i li facilita la seva curiositat per explorar els objectes amb confiança. La persona adulta, amb el seu comportament, posa de manifest el respecte per la pau de l’infant mentre explora el material, fa un mínim de comentaris i s’absté de fer suggeriments o d’encoratjar o lloar les iniciatives de l’infant si aquesta intervenció ha de resultar supèrflua o destorbar la seva concentració.
La persona adulta, en veure l’infant absort en el joc, pot sentir una mena de tristor ja que en aquests curts períodes, tot i ser necessària la seva presència, ella no es el centre d’atenció del bebè com ho es en altres moments, Això no obstant, aquest sentiments de pèrdua es complementen amb la satisfacció de veure el progrés de les habilitats de l’infant quan explora els objectes de la panera dels tresors que ella els ha proporcionat. S’adona que la seva presència es vital per al sentiment de seguretat de l’infant i que la seva concentració en l’activitat a ella li dona un petit respir en les seves constants demandes.
No hi ha objectes de plàstic, no són joguines comprades sinó coses d’ús comú per tant dels adults.
L’objectiu d’aquest recull és oferir el màxim d’interès a través dels sentits:
Tacte: ... textura, forma, pes.
Olfacte: ... diverses olors.
Gust: ... exploracions limitades, però possibles.
So: ... timbres, campanetes, espetecs, cruiximents.
Vista: ... color, forma, llargada, brillantor.
Objectes per a la panera
Objectes naturals
Pinyes, pals de riera, petxines, carabasses seques, nous grans, plomes grans, pedra tosca ,suro, pinyol d’alvocat, esponja natural, llimona, llima, poma.
Objectes de materials naturals
Cabdell de llana, cistells petits, anell d’os, colador, estalvis de ràfia, raspall de fusta per a les ungles, raspall per a les dents, brotxa d’afaitar, raspall per a les sabates, pinzell, nanses de canya.Objectes de fusta
Caixes petites, caixes folrades amb vellut, flauta de bambú, castanyoles, penja-robes, tambor, cubs, cilindres, anella de tovalló, cullera, espàtula, collaret de grans de colors, bobines, sonalls, bol, copa per a l’ou, pinça d’estendre roba.
Objectes de metall
Culleres, batedor, manyoc de claus, llaunes petites amb els cantells morts, cendrer petit, trompeta de joguina, timbre de bicicleta, tap de perfum gran, llaunes tancades (amb arròs, mongetes, sorra, etc.), trossos de cadena de tacte divers, petit mirall de metall, motlles de pastís, espremedora, embut petit, anelles de cortina de coure, petita harmònica, triangle, copa d’ou, triturador d’all, xiulet, netejador d’ampolles, bola per posar el te, pinça per al paper, manyoc de campanes, tapadores, gerra.Objectes de pell, roba, goma, cintes
Ós de joguina, cascavell de gos, polsera de pell, portamonedes de pell, bola de goma, polsera de grans, saques d’olor (amb farigola, romaní, clau, espígol, etc.), bola de pell, tap de banyera amb cadena, petit ós de peluix, sac de mongetes, pilota de tenis, ou de marbre.Paper i cartró
Petita llibreta amb espiral, petites capses per a cartes, paper d’alumini.
SI VOLEU PARTICIPAR EN OMPLIR UNA MICA MÉS
